ECONOMIA
Alà Baylac-Ferrer
Professor
Població i recursos
Retorn al sumari de "Qui som...
La població global
Els darrers censos de població indiquen que, des del 1975 fins al
1990, el nombre d'habitants continua augmentant a Catalunya Nord. L'última
xifra és de 363.793 habitants, fet que representa un creixement anual
d'un 1,05% respecte al cens del 1982. El saldo natural, però, es
manté al nivell zero (inferior a 0,09%) mentre que l'excedent migratori
és de l'1,14% l'any, que explica el creixement global. Aquest creixement
constant és el més fort de la regió Llenguadoc-Rosselló
i un dels més alts de l'estat. La població de Catalunya Nord
representa el 0,6% del total d'habitants de l'Estat francès, xifra
que reflecteix el pes que pot exercir. Comparat al conjunt de Catalunya,
la relació de la població nord-catalana és del 6%.
Vista des de l'exterior, l'evolució demogràfica de Catalunya
Nord no presenta cap problema i, fins i tot, es veu amb caràcter
positiu. La percepció és diferent si es miren els detalls
de l'evolució interna. Els fluxos migratoris són de dos tipus
a Catalunya Nord. Una immigració provinent de tot l'Estat francès:
persones de la tercera edat però també una població
activa. Entre el 1968 i el 1975, el 18% de la població de Catalunya
Nord era immigrada, mentre que el 12% se n'havia anat. I aquest és
el segon aspecte dels fluxos migratoris: l'expatriació dels joves.
En conjunt, avui dia, s'avalua al 50% la part de població de Catalunya
Nord objecte de moviment. Aquests moviments s'expliquen per l'atracció
del «Migdia», per als jubilats, i pel sistema francès de
nomenament de funcionaris que avantatja els habitants del nord de l'estat.
A més a més, la inadaptació de la formació dels
joves a Catalunya Nord provoca, a la vegada, l'èxode dels joves actius
i la vinguda d'actius francesos que responen als menesters de l'economia
nord-catalana: turisme i medicina. S'han de comptar entre els immigrats
implantats a Catalunya Nord els 15.000 repatriats d'Algèria que,
entre el 1962 i el 1968, es van fixar formant grups homogenis distints de
la població catalana. L'efecte d'aquests fluxos migratoris és
un envelliment notable de la població, accentuat pel retorn, al moment
de la jubilació, dels funcionaris catalans expatriats a l'Estat francès.
Entre el 1975 i el 1982, es va notar una baixa de l'emigració, corresponent
a un canvi en la mentalitat dels joves: ja que la crisi i les condicions
de treball eren gairebé les mateixes arreu de l'estat, es van fer
més fortes les reticències a aguantar la desocupació
a fora. Per altra banda, si el nivell d'immigració resta positiu,
la natura d'aquests immigrants ha canviat. Els nous arribats a Catalunya
Nord són originaris de regions franceses allunyades, mentre que abans
predominava la immigració procedent d'àmbits regionals més
propers, com són les regions occitanes. Baixa igualment la proporció
de població estrangera i no-francesa, que l'any 1989 era de 35.600
persones (que representen un 10% de la població), mentre que l'any
1986 eren 42.500. Un grup que és majoritari és el dels ciutadans
de l'Estat espanyol, entre els quals hi ha una gran part de catalans i valencians,
arribats amb la guerra del 1936-1939 i fins i tot abans, i ben integrats
a la població nord-catalana. Els 20.200 ciutadans de l'Estat espanyol
constitueixen, el 1989, més del 56% dels estrangers. Per ordre decreixent,
els altres grups importants són: els algerians, 4.450 (el 12,5%);
els marroquins, 3.970 (l'11%); els portuguesos, 2.690 (el 7,5%), i els belgues,
902. Aquests cinc orígens geogràfics sumen el 88% dels immigrats
estrangers. El pes relativament feble dels estrangers no-francesos en la
població de Catalunya Nord, paradoxalment, no correspon a l'èxit
de les campanyes de 1'extrema dreta (el Front National aconsegueix el 25%
dels vots a Perpinyà).
Les característiques de creixement demogràfic de Catalunya
Nord generen un envelliment de la població, i una dilució
de la identitat catalana pròpia. Els jubilats i la població
escolaritzada representen més del 60% de la població de Catalunya
Nord i generen un important consum de serveis cars, que no es troben pas
compensats per activitats professionals. L'aparent dinamisme demogràfic
destacat per les estadístiques globals correspon, de fet, a una vitalitat
i a una economia afeblides, no compensades per l'estat. La presència
a Catalunya Nord d'una part important de població de la tercera edat
desemboca en el que la premsa ha qualificat de «batalla gerontològica»
(El Punt, 9 d'agost de 1991). Promotors privats es van llançar en
la construcció de residències per cobrir el «mercat de
la vellesa». El 1990 la capacitat d'acolliment de Catalunya Nord en
matèria de tercera edat era de 3.375 places, repartides entre quaranta
centres públics i privats. Un 10%, però, dels llocs no eren
ocupats, mentre que mancaven 400 llits medicalitzats per tal d'atendre les
necessitats. El cost elevat de manteniment de les cases de jubilació
va incitar el Consell General de Catalunya Nord a no acreditar més
establiments, des del 1989, per poder adaptar el pla gerontològic
a la saturació constatada. Paral·lelament, les autoritats departamentals
van signar, a principi del 1991, un conveni amb els seus homòlegs
de Girona per permetre als ancians gironins d'ocupar places de residències
nord-catalanes. A Girona, tot i que la proporció de població
de la tercera edat no representa més del 17%, es contempla un dèficit
de més de 1.000 llits.
Retorn al sumari d'Economia
El desequilibri de la repartició
El desequilibri en la població de Catalunya Nord també es
mesura en termes de repartició geogràfica. La situació
és de macrocefàlia entorn de la capital administrativa, Perpinyà,
i a la plana del Rosselló. Els dos terços dels habitants viuen
a la plana i l'aglomeració perpinyanesa concentra més de 160.000
habitants. Al cens de 1990, Perpinyà comptava 108.049 habitants.
En aquesta zona, les densitats són superiors als 185 habitants per
quilòmetre quadrat, mentre que la mitjana de Catalunya Nord és
de 88 habitants per quilòmetre quadrat. Cap altre pol urbà
no passa dels 10.000 habitants. El creixement de Perpinyà es va iniciar
de manera significativa a partir dels anys cinquanta i es va accelerar en
els anys setanta. A partir de 1965, els pobles dels voltants van participar
en aquest creixement i es van convertir en «dormitoris» de Perpinyà.
L'explosió urbana de Perpinyà va resultar de la confluència
de l'èxode rural, dels repatriats d'Algèria i de la immigració
de la resta de l'estat. El desenvolupament de comerços i serveis
al centre urbà va generar un procés de pauperització
dels barris vells i l'expansió de barris perifèrics cap al
sud, sobre el regadiu de la Tet (els Horts de Sant Jaume), cap al nord (el
Vernet) i cap a l'est de la vila (les Coves, carretera de Canet). Problemes
connexos a aqueixa situació són l'accentuació de la
segregació social, el consum d'un espai d'alt valor agrícola
i les complicacions circulatòries. Després del creixement
de la faixa periurbana directa de Perpinyà, d'ençà
del 1982, és la façana marítima, des de la frontera
amb l'Aude al nord fins a Ceret, la que experimenta un desenvolupament important.
La segona meitat dels anys vuitanta, la política seguida per l'ajuntament
de Perpinyà integra, en els plans de desenvolupament de la ciutat,
la renovació dels barris vells del centre (rehabilitació de
Sant Mateu, la Real, Sant Jaume) i l'acabament d'un corredor de circulació
perifèric per regular el trànsit automobilístic.
Els resultats del cens de l990 mostren un cert canvi de tendència,
almenys una estabilització, en l'evolució de la repartició
demogràfica. El creixement de les zones rurals de Catalunya Nord
arriba al 2,46%, entre el 1982 i el 1990 (els pobles de menys de 2.000 habitants),
mentre que les zones urbanes s'han limitat a un creixement del 0,48%. Fins
i tot el municipi de Perpinyà enregistra un descens de gairebé
el 3,2%. Només la capital rossellonesa concentra el 29% de la població
de Catalunya Nord.
Cal matisar, però, aquesta evolució recent cap a l'exterior
del principal nucli urbà, ja que el 87% de la població de
Catalunya Nord viu en zones urbanes o zones rurals d'atracció urbana.
Molts municipis considerats rurals fins ara, no ho són pas més
en termes econòmics. Del total de 224 municipis, 25 són «urbans»
(21 al Rosselló, 1 a la Fenolleda, 1 al Conflent, 1 al Vallespir
i 1 a la costa). A la comarca del Rosselló, el 1982 eren 20 i el
1975 eren 17. Les ciutats petites (entre 2.000 i 20.000 habitants) corresponen
al 42% dels habitants de Catalunya Nord. Pel que fa als centres rurals,
es reparteixen entre un 3% de centres rurals «molt urbans», un
13% de rurals mitjanament urbans, i un 13% de veritablement rurals.
El desenvolupament del transport automobilístic i la millora de les
comunicacions per carretera es relacionen amb l'eixamplament de la faixa
periurbana de Perpinyà. El creixement fort dels pobles distants de
20 km de Perpinyà, i fins i tot més enllà, correspon
a la reducció de la distància-temps que fa possible els moviments
pendulars entre els domicilis i el lloc de treball. Entre els municipis
que han constatat un augment més fort del seu nombre d'habitants,
entre el 1982 i el 1990, hi ha Sant Esteve (el 16,5%), Canet (el 26%), Cabestany
(el 21,4%), Argelers de la Marenda (un 25,4%), Sant Llorenç de la
Salanca (un 58,5%), Sant Cebrià (un 57%), Bompàs (un 35%),
Vilanova de Raó (un 159%). L'evolució demogràfica recent
de Catalunya Nord es pot comparar, de fet, a la de la resta de Catalunya,
on el despoblament rural s'ha aturat en els darrers anys, i fins i tot ha
experimentat un creixement superior al de les zones urbanes. Pel que fa
la la repartició de municipis, la concentració demogràfica
també hi és fortíssima: el 90% dels municipis (805)
tenen menys de 5.000 habitants i representen el 14% de la població
total del Principat de Catalunya.
Retorn al sumari d'Economia
Índexs econòmics i població
Si examinem els aspectes més qualitatius de la població de
Catalunya Nord, a través dels índexs econòmics, constatem,
primerament, que una crisi forta l'està afectant de ple. La taxa
d'activitat hi és molt inferior a la mitjana de l'Estat francès,
i la desocupació molt més elevada. El primer trimestre del
1991, l'atur era del 18,4%, mentre que la mitjana estatal és d'un
9,5%. Les ofertes de llocs de treball anaven minvant i corresponia igualment
a una baixa del consum d'electricitat per a usos industrials. La xifra de
població activa era de 118.325 persones el l990, o sigui el 32,5%.
L'evolució de l'atur es manté en una corba ascendent: la desocupació
era del 14,4% el 1984 i del 16,1% el 1989. Com a dada comparativa, el Principat
tenia una taxa d'atur del 13,8% el l989. La crisi del treball afecta més
fortament els joves de menys de 25 anys (un 28,3% d'aturats) i les dones
(un 49%) p;les dues dades són del 1989. Per sector econòmic,
l'atur es reparteix, el 1989, entre un 3,6% al sector primari, un 21,8%
al secundari i un 74,5% al sector terciari. Aquest darrer és en progressió,
sobretot en el comerç i l'hoteleria.
La repartició de la població activa de Catalunya Nord reflecteix
un dels problemes econòmics: la manca d'indústria i el fort
pes dels serveis i de l'agricultura. Segons les xifres del 1986, el 13%
de la població activa treballa en l'agricultura (contra un 8% per
l'Estat), el 22,4% en la indústria (un 29,8% per l'Estat), i el 64,6%
en els serveis (un 63% per la mitjana francesa).
Pel que fa a la població escolar i universitària, Catalunya
Nord té uns 38.000 alumnes a l'escola primària p;xifres
del 1989p;, 3.000 dels quals corresponen a escoles privades, i uns 30.000
joves a l'ensenyament secundari (uns 5.000 dels quals al privat). La universitat
de Perpinyà té, el 1989, 4.176 estudiants, uns 600 dels quals
no són ciutadans francesos, i 442 estudiants a l'IUT (Institut universitari
de tecnologia). L'ensenyament superior a Perpinyà es reparteix entre
982 estudiants de dret, 376 d'economia, 1.829 de ciències humanes
(89 dels quals inscrits als estudis de llengua catalana), 717 de ciències
exactes i naturals. Els estudiants del campus perpinyanès són
quasi exclusivament joves de Catalunya Nord o, pel que fa als estrangers,
estudiants procedents d'Àfrica del Nord o de l'Àfrica central
(antigues colònies franceses). S'estan iniciant també uns
intercanvis d'estudiants entre Perpinyà i el Principat, en el marc
de plans comuns d'estudis de diferents departaments i dels programes europeus
Erasmus: departament d'estudis catalans i biologia marina.
L'evolució de la població activa els últims quaranta
anys demostra una forta davallada del sector agrícola (comptava el
40% dels actius el 1954) al mateix temps que un fort creixement del terciari
(un 38% el 1954). L'entrada al mercat comú europeu va significar
la pèrdua d'un terç dels pagesos i dels dos terços
dels joves pagesos. Aquesta etapa de canvis correspon a una adaptació
dura de les condicions de producció: modernització i fort
endeutament. Catalunya Nord ha pagat al preu fort el cost econòmic
i humà. Les noves condicions sempre han tingut en compte els interessos
francesos de nivell estatal sense les mesures necessàries per a la
protecció dels interessos de Catalunya Nord. El sector terciari,
en canvi, ha experimentat una forta pujada, a causa del desenvolupament
intensiu de la funció turística. Cal afegir-hi la presència
de molts funcionaris, comerços i serveis necessaris per a la tercera
edat. Un altre element que influeix en el pes de les activitats terciàries
és l'agricultura, fortament comercialitzada (especialització,
recerca, bancs, assegurances, transports). El sector industrial és
el deficitari: representa un 10% dels actius. La preponderància,
en el secundari, es deu a la construcció, que després de l'endegament
del litoral, els anys setanta, va patir una forta davallada i va augmentar
la feblesa del sector.
Retorn al sumari d'Economia
La població a les comarques
Un dels desequilibris més evidents de Catalunya Nord és la
repartició entre la plana rossellonesa i les comarques del rerepaís.
A la concentració entorn de Perpinyà cal contraposar més
zones de molt feble densitat (Cerdanya, Capcir, Alt Conflent, Fenolleda
i Alt Vallespir) i unes altres de menys mancades de població (Conflent
i Vallespir en les seves parts més centrals). D'ençà
dels anys seixanta, però, les comarques de Capcir, Cerdanya, i les
parts del Conflent entorn de Prada i del Vallespir entorn de Ceret experimenten
una estabilització o un augment moderat de població. En canvi,
la Fenolleda, l'Alt Conflent i l'Alt Vallespir es continuen buidant de la
seva població.
A la muntanya, el període de màxima població és
a mitjan segle xix. Al Conflent, la desertització d'alguns sectors
ha arribat al punt que avui dia hi ha pobles sencers que es troben «tancats».
Les Garrotxes, per exemple, tenen entre tots els pobles menys de 80 habitants.
La crisi contínua de la vida tradicional muntanyenca es tradueix
en un abandonament de les terres i la corresponent desaparició dels
sistemes d'irrigació. El turisme no crea els llocs de treball necessaris
per a la fixació de la població. Les parts més afectades
són l'alt i el mitjà Conflent. Sols Prada i la perifèria
directa tenen una evolució diferent: allí es compta la meitat
de la població de la comarca. Alguns altres aspectes de la desertització
són la més alta proporció de segones residències
i la fixació de molts jubilats. Igualment s'han instal·lat al
Conflent comunitats marginals estrangeres en alguns pobles abandonats. El
tipus de vida que porten o les seves activitats (artesania, ramaderia) han
ocasionat reaccions variables d'integració o d'incomprensió.
Jújols, Mentet o els musulmans de Canavelles en són exemples.
Al Vallespir la crisi demogràfica que va afectar la part alta de
la comarca va afavorir el creixement de les viles de més avall: Ceret,
Arles, els Banys. La població s'ha mantingut més temps al
Vallespir gràcies a les nombroses activitats industrials i menestrals,
l'explotació rellançada dels castanyers, per les necessitats
del gran desenvolupament de la vinya a la plana p;fins a la crisi de
la fil·loxera el 1907p; i pels lligams interfronterers (pràctica
del contraban). Els lligams familiars de la gent del Vallespir amb la Garrotxa,
l'Alt Empordà i el Ripollès reforcen la densitat de relacions.
El Vallespir té, però, un problema d'enclavament: les comunicacions
ràpides són difícils entre les comarques del Rosselló
i del Principat. El creixement demogràfic enregistrat a la part més
baixa del Vallespir es deu també a la multiplicació d'urbanitzacions
i segones residències, amb la vinguda de jubilats i l'atractiu dels
centres urbans de Ceret i Perpinyà, d'un abast més fàcil.
Al Capcir, la població ha anat disminuint constantment des del segle
xix. L'èxode rural ha buidat la comarca del 70% dels seus habitants
en cent anys. Un sol centre coneix un creixement: els Angles. L'estació
d'esquí ha permès atreure una immigració forastera
que ocupa les dues terceres parts dels llocs de treball, mentre els altres
pobles s'estan buidant.
Per la seva situació particular, la Cerdanya té una evolució
demogràfica sensiblement diferent, menys negativa que les altres
zones de muntanya. Amb un fort augment de població a l'inici del
segle xix i una disminució al segle xx, la Baixa Cerdanya p;part
de l'Estat espanyolp; ha seguit les variacions de l'Alta Cerdanya. La
pèrdua de població va ser menys forta que a altres comarques
per la relativa facilitat de comunicacions que van afavorir el desenvolupament
del turisme. Moltes residències secundàries i hotels s'han
construït a l'altiplà cerdà. També la qualitat
de l'agricultura, l'artesania i la possibilitat d'emigracions temporànies
van frenar l'èxode. Fins i tot hi ha una represa demogràfica
els darrers trenta anys. El creixement és del 36% de 1962 a 1982,
i se situa entre el 0 i l'1,5% d'augment mitjà anual entre 1982 i
1990. Aquesta recuperació, però, es produeix de manera desigual;
els centres turístics i de termalisme són els que atreuen
la població: Font-romeu, Bolquera, Oceja, la Guingueta. La limitació
de l'envelliment de població té com a caràcter corol·lari
la descatalanització de la comarca. I és que els llocs de
treball generats pel turisme són ocupats per forasters (manca d'inversió
cerdana, formació inadaptada, especulació i èxode dels
pagesos). A principi dels anys 1990, l'explosió immobiliària
incipient a l'Alta Cerdanya deixa preveure un augment espectacular d'habitants
a Cerdanya. S'avancen les xifres de 200.000 habitants ocasionals. Les raons
d'aquesta nova orientació són les obertures de comunicacions
ràpides amb Barcelona (túnel del Cadí) i Tolosa (túnel
del Pimorent) i la consegüent allau de ciutadans amb poder adquisitiu
elevat en una comarca fins ara essencialment agrícola.
A la comarca de la Fenolleda, l'evolució va seguint el descens continu
del rerepaís d'ençà del segle xix: ha perdut el 40%
de la població en cent anys. El sector primari concentra el 40% de
la població activa (agricultura i extraccions mineres), mentre la
comarca pateix un fort dèficit del terciari que correspon a la manca
de serveis d'un territori en crisi demogràfica i econòmica.
Retorn al sumari d'Economia
Producció vitícola i fruitera
competitiva
El sector primari, amb l'agricultura i l'extracció minera, ha estat
sempre una part important de l'economia de Catalunya Nord, i tot i la seua
davallada, manté un pes no negligible, especialment pel que fa a
les produccions agràries. Els cultius practicats a Catalunya Nord
són essencialment intensius, amb forts rendiments. L'alta productivitat
es deu al treball constant i molt antic dels homes, ja que les condicions
de treball de la terra no són pas particularment favorables en un
clima mediterrani. Les produccions principals de Catalunya Nord són
els vins, les fruites i les hortalisses. Les explotacions agrícoles,
que són unes 12.000 a la fi dels anys 1980, estan sotmeses a fortes
pressions sobre el sòl agrari per l'explosió immobiliària
i les urbanitzacions lligades al turisme i al desenvolupament urbanístic.
La seva extensió és més aviat petita (mitjana de 8
ha) i tendeixen actualment a concentrar-se. La disminució del nombre
d'explotacions és d'unes 300 cada any. L'edat elevada de la població
agrària deixa preveure encara més abandonament de la superfície
agrària utilitzada: actualment baixa d'un 1% cada any (urbanització
intensiva, infrastructures de comunicació, abandonament de terres).
Les pressions sobre sòls agrícoles es produeixen també
de manera forta a la Cerdanya, al Canigó, a la costa, al Vallespir,
als Aspres i a l'Albera. La mitjana d'edat dels caps d'explotacions és
de més de 54 anys, i els de menys de 35 anys no arriben al 10% de
la població agrícola. Per altra banda, tan sols la meitat
dels pagesos tenen aquesta activitat com a principal, a ple temps.
El 52% de les produccions consisteix en viticultura, el 25% en arboricultura
i el 12% en hortalisses. Les produccions vinícoles, desenvolupades
massivament a partir del segle xix, són de tres tipus: vins dolços
naturals (el 28% de la producció), vins essencialment negres AOC
(apel·lació d'origen controlat), que són un 20%, i els
vins corrents (vi de país o de taula), equivalents al 52% de la producció.
Pel que fa als vins dolços naturals, les denominacions Ribesaltes,
Moscat de Ribesaltes, Maurí i Banyuls constitueixen el 90% de la
producció de l'Estat francès. El vinyar de Catalunya Nord
s'estén als Aspres de manera exclusiva, i a la plana de manera contínua,
i arriba fins als relleus del Baix Conflent, de les Corberes i de la costa
Rocosa. El 60% del vi de Catalunya Nord se situa entre els 11 i els 15°,
i es fa amb les varietats de garnatxa, moscat, macabeu, carinyana i malvasia
(aquesta última qualitat és testimonial, ja que avui dia en
resten menys de 20 hectàrees plantades, però s'ha tornat a
esmentar a principi dels anys noranta; l'esmentava Joanot Martorell en els
banquets de Tirant lo Blanc). Els viticultors s'han esforçat per
adaptar els vins catalans al mercat francès, en particular compensant
l'aspror de la carinyana per més aroma i perfum.
L'evolució dels cultius va cap a un descens de les superfícies
plantades en vinya i un augment de les fruites i hortalisses. Una de les
raons en són les primes a l'arrencament, destinades, en el marc dels
programes comunitaris, a reduir els excedents. Els préssecs són
la primera producció fruitera de Catalunya Nord (el 67%, en constant
augment), que n'és la primera regió productora de l'estat.
Les regions de Prada, Illa, Elna, Sant Feliu, Tuïr i Corbera són
zones productores. Fins i tot s'ha creat el primer «Fòrum Europêch»,
que reuneix anualment a Perpinyà productors de tot Europa. La segona
categoria produïda és la dels albercocs (el 21%). Els altres
productes arborícoles, en baixa constant, són les cireres
(al Vallespir, al voltant de Ceret), les pomes i les peres (al Conflent,
Prada, Vinçà i la vall de la Rotjà). El Baix Conflent
és inclòs en el regadiu del Rosselló, de fet, mentre
que l'espai cultivat de les parts més altes ha estat abandonat (tota
la muntanya encara es veu coberta de feixes). Les condicions climàtiques
i geogràfiques permeten una producció primerenca i de qualitat.
Pel que fa als llegums i a les hortalisses, els principals productes són
els enciams (un 42% de lletugues, escaroles i altres), les trumfes primerenques
(el 9%) i les carxofes (el 6%). També es produeixen tomates, albergínies,
cols, julivert, mongetes, naps, cebes... La tendència actual és
a la diversificació de les produccions al mateix temps que augmenta
fortament el cultiu d'hortalisses en hivernacles: espàrrec, cogombre,
meló, ametlla, síndria, kiwi. Les hortalisses es fan a la
plana (Elna, la Salanca) i a la vall de la Tet (tot el Riberal entorn d'Illa).
Aquests cultius, així com les fruites, arriben fins al Conflent,
zona límit per les gelades que dificulten el conreu. Els hivernacles
també permeten produir flors i algunes altres plantes d'ornament.
El conreu d'hortalisses és possible a Catalunya Nord pel domini de
l'aigua, condició essencial per assegurar qualsevol conreu en un
clima mediterrani. A les xarxes antigues p;instal·lades i concedides
entre l'època dels visigots i el segle xivp; de recs, canals
i agulles, s'han afegit molt recentment obres més importants que
modernitzen i eixamplen les possibilitats d'irrigació: un 15% de
les terres de Catalunya Nord són irrigades mentre el 18% de la SAU
(superfície agrícola útil) és irrigable. Es
van realitzar dos importants dipòsits d'aigua: el barratge de Vinçà,
al Conflent (25 milions de metres cúbics), i el llac artificial de
Vilanova de Raó (18 milions de metres cúbics). S'ha iniciat
igualment la construcció d'una tercera presa d'aigua sobre l'Aglí,
a les Corberes: el futur barratge de Caramany tindrà una capacitat
de 26 milions de metres cúbics. En total són unes 20.000 hectàrees
de terres que són irrigables. El cost d'aquestes realitzacions molt
importants va recaure essencialment sobre les finances locals, ja que les
ajudes estatals i comunitàries són, de fet, limitades. Un
corol·lari de l'especialització de l'agricultura de Catalunya
Nord són les capacitats d'adaptació dels pagesos, gràcies
a diferents centres d'investigació: antena de l'Institut estatal
de les recerques agronòmiques (INRA) a Alenyà, que està
desenvolupant les tècniques de cultiu fora de sòl, el centre
experimental albercoquer de Torrelles, el centre de formació de Tesà.
El volum de producció de les fruites i hortalisses es manté,
tanmateix, molt depenent de les condicions climàtiques; les sempre
possibles gelades, nevades o pedregades poden reduir a zero tota una temporada.
La majoria de productes es destinen a l'exportació: el 54,2% surt
de l'Estat francès. Els destinataris principals són Alemanya
(per un 62%), Bèlgica (per un 16%) i l'Estat espanyol (per un 12%).
La ramaderia té una part relativament reduïda en l'agricultura
de Catalunya Nord, comparada a les altres produccions. Si les vinyes ocupen
el 40% de la SAU, els vergers el 10%, les hortalisses el 4%, i els cereals
menys d'un 1%, les superfícies dedicades a les activitats ramaderes
(prats, farratges) només corresponen al 5% de la SAU. El bestiar
és boví o oví per produir carn i llet. La cria de cavalls
i de bestiar caprí és poc estesa i la producció ramadera
tendeix a anar de baixa. Les activitats ramaderes es concentren a les comarques
muntanyenques. A l'Alt Vallespir una ramaderia extensiva procurava reocupar
prats. Al Capcir és una de les principals activitats dels pagesos,
amb la producció de trumfes, com a la Cerdanya. El clima humit del
Capcir permet l'abundància de prats, encara que els pagesos de la
comarca es trobin confrontats a una greu crisi de terrenys: especulació
immobiliària, propietaris forasters, parcel·lació excessiva
i progressió dels erms per l'abandonament de terres. La Cerdanya
també té la major part de les seves activitats agràries
basada en la ramaderia. El clima assolellat i sec de la comarca fa possible
una més gran producció de cereals i farratges. Els ramaders
utilitzen els mètodes tradicionals de les pastures d'estiu a l'alta
muntanya. Finalment, el bosc ocupa el 27,6% de la superfície. La
pesca es limita a Portvendres que enregistra unes preses de 1.800 tones
de peix blanc i 4.000 tones de peix blau a l'any.
Retorn al sumari d'Economia
El buit industrial
El sector econòmic més feble de Catalunya Nord és el
secundari, amb menys de la quarta part de la població activa. Força
indústries han desaparegut aquests darrers anys, com el tèxtil,
abans fortament implantat al Vallespir, les sabates i espardenyes a la mateixa
comarca, els joguets (fàbrica de nines Bella de Perpinyà),
i diferents empreses de Barcelona com Punto Blanco. La població assalariada
d'aquest sector econòmic es troba en una situació d'estancament
(progressió del 0,4%) mentre que els augments per l'Estat francès
i la regió Llenguadoc-Rosselló són d'un 1,1% i del
5,9% respectivament. A més a més, gairebé la meitat
del sector secundari correspon, de fet, a les empreses de construcció
i obres públiques. En conjunt, Catalunya Nord té unes 1.850
empreses, els dos terços de les quals tenen menys de 10 empleats.
Les societats que empleen més de cinquanta persones són una
cinquantena. L'essencial del teixit industrial el constitueixen petites
i mitjanes empreses (PIME) orientades cap als mercats locals o regionals.
Són productores en els sectors de l'agroalimentari, els materials
de la construcció, la fusta, el suro, el paper, els mobles. L'agricultura,
la construcció o el turisme són les activitats que indueixen
aquestes PIME. Entre les empreses més importants, cal destacar Cantalou
(líder europeu de rajoles de xocolata, amb 272 empleats i el 50%
del seu volum de negoci destinat a l'exportació), Bolloré
(fàbrica de paper), Agrofel (productes de la quarta gamma), Arjomari
(paper), i també Lor (rosquilles i torrons), Cusenier (aperitius,
Byrrh), Sabaté (producció de taps). Catalunya Nord té
algunes zones industrials: Sant Carles, el Polígon Nord a Perpinyà,
la Zona Nord Rosselló a Ribesaltes, Canet i l'Autoport del Voló.
Trenta-tres municipis més de Catalunya Nord tenen zones de vocació
artesanal-industrial.
L'extracció minera ha experimentat un tancament gairebé total
de les diferents explotacions. El Conflent va ser el primer que va veure
desaparèixer les indústries i tancar les mines de ferro del
Canigó, Vernet, Fillols, Taurinyà; les mines d'espat fluor
d'Escarró i Saorra. El Vallespir va acompanyar aquest moviment amb
els tancaments de Vetera. A finals de la dècada dels vuitanta, s'extreien
només 9.000 tones de ferro, 73.600 tones d'espat fluor a Catalunya
Nord. Quedaven com a activitats extractives les pedreres: 850.000 tones
de graves per al formigó, 1,6 milions de tones de sorres i materials
de viabilitat, pols de marbre i feldspat. Totes són societats estrangeres,
franceses i internacionals, que exporten directament els minerals extrets
sense que generi cap indústria de transformació, ni deixi
gaires recursos a l'economia catalana. A principi dels anys 1990, la perspectiva
que la societat Omya obrís una nova pedrera en els penya-segats de
Vingrau, a les Corberes, va ocasionar enfrontaments entre ecologistes i
partidaris de les pedreres, que tenen el suport de la prefectura.
Retorn al sumari d'Economia
El pes del turisme, la densitat dels comerços
La posició de Catalunya Nord i la configuració dels seus transports
orienten una bona part de les seves activitats comercials i turístiques.
Perpinyà i la plana rossellonesa fan de plataforma giratòria
de la regió amb una sola línia important de tren Narbona-Portbou,
una autopista obtinguda per la pressió dels menesters barcelonins
p;el tram de Perpinyà va ser connectat primer amb el Principat
que amb Narbonap;, i una xarxa de carreteres principals no gaire bones.
A final dels anys vuitanta, el Consell General del departament ha elaborat
un pla a trenta anys vista per la modernització de les carreteres
departamentals, però també principals, que són teòricament
de competència de l'estat. Catalunya Nord, si recupera el retard
en les seves comunicacions, s'ho paga amb pressupost propi, ja que el seu
desenvolupament no correspon amb els interessos de l'estat. A més
de l'eix nord-sud, que passa per Perpinyà, desemboca a la plana la
vall de la Tet, lligam amb la Cerdanya. La visió dels responsables
de Catalunya Nord fins al decenni dels 80 era la d'un «departament
excentrat, a l'extrem de França, al cor de les regions més
meridionals de la CEE». Ara la tendència és de considerar
que Perpinyà es troba «al cor d'un eix d'intercanvis europeus,
epicentre del triangle Barcelona-Tolosa-Montpeller». La voluntat és
que Catalunya Nord reforci el seu paper de plataforma d'acolliment i intercanvis
entre el sud i el nord d'Europa.
Pels seus atractius naturals p;mar i muntanya, de 0 a 2.900 m en 100
km de distància tan solsp;, Catalunya Nord té com a primer
sector econòmic el turisme. Representa una xifra d'afer de 2.500
milions de francs. El 1989, la freqüentació anual és
de dos milions de persones. La capacitat d'allotjament de Catalunya Nord
és de 300.000 llits, el 68% dels quals són situats a la costa.
El tipus d'acolliment més important són les residències
secundàries (el 42%), els càmpings (el 36%), i només
el 6% per als hotels i el 13% per a centres diversos i albergs de joventut.
Els turistes són principalment de ciutadania francesa, mentre que
els estrangers representen del 10 al 30%, provinents la majoria d'Europa
del Nord. Excepte la concentració litoral, la presència turística
és el 20% a les zones muntanyenques i de l'interior, i el 2% tan
sols a Perpinyà. Les activitats termals i de cures representen el
9% del pes del turisme. Les estacions termals són els Banys, el Voló,
Prats de Molló-la Presta (al Vallespir), Molig, Sant Tomàs,
Vernet (al Conflent) i els establiments climàtics de la Cerdanya,
que es beneficien de les excepcionals condicions d'assolellament. El climatisme
representa uns 1.200 llocs de treball. Tot i ser el sector més important,
el turisme a Catalunya Nord té uns índexs de freqüentació
reduïts p;la plena temporada va de mitjan juliol a mitjan agostp;
i un turisme cultural poc desenvolupat. Els atots de Catalunya Nord, excepte
les platges de sorra, queden poc valorats malgrat que el departament sigui
el de l'estat amb més monuments i paratges classificats. A més,
el patrimoni històric i cultural hi és riquíssim (època
del romànic, del reialme de Mallorca, arquitectura militar, museus).
Els paratges naturals com el Canigó, el massís del Carlit
o les Alberes també són d'un alt valor. Els darrers productes
turístics promoguts per les autoritats de Catalunya Nord s'orienten
cap a sojorns esportius o de coneixement i activitats de la natura, amb
allotjament inclòs. Pel que fa a les estacions d'esquí de
la Cerdanya, la majoria, tot i drenar una important clientela de sud-catalans,
són massa petites per arribar a dominar de manera satisfactòria
la seva evolució. Moltes inversions realitzades els últims
deu anys no són rendibles per manca de neu i de teixit comercial
prou dens, i desemboquen en dèficits i endeutaments brutals. Alguns
pobles de Cerdanya ja han estat declarats en fallida per les autoritats
prefectorals: Sant Pere dels Forcats, Eina. L'estació preeminent
és la de Font-romeu, que ja va assentar les seves bases a començament
de segle entorn del Grand Hotel. Una altra de les estacions més antigues
i desenvolupades és la dels Angles, al Capcir. El desenvolupament
turístic i l'obertura d'accessos més ràpids entre grans
centres urbans com Barcelona està provocant a la Cerdanya una enorme
pressió immobiliària. L'explosió d'urbanitzacions,
lligada a l'especulació de la terra, afecta els interessos agrícoles
i és sinònima d'agressió per al medi ambient, un dels
capitals de la Cerdanya. Els balanços turístics del 1989 indiquen
que s'ha produït un descens en la freqüentació dels turistes
francesos, compensat per una vinguda més important d'estiuejants
d'Alemanya, Benelux, Gran Bretanya, Suïssa, Dinamarca, Àustria
i Suècia, tots ells més ben repartits a Catalunya Nord que
els tradicionals assidus de la costa. Paral·lelament s'ha comprovat
una baixa del poder de compra dels visitants. Els llocs o museus més
visitats són el forn solar d'Odelló p;la vocació
solar de la Cerdanya amb les seves tres centrals d'Odelló, Targasona
i Montlluís s'ha desviat cap a usos turístics després
que l'Estat francès hagi abandonat les recerques sobre producció
d'energia solar a favor d'un desenvolupament massiu del nuclearp; i
els cellers de Byrrh, a Tuïr, que té la tina de fusta més
grossa del món. Alguns altres llocs molt visitats són el museu
de la prehistòria de Talteüll amb l'home més vell d'Europa
(450.000 anys, a la cova de l'Aragó), l'aquari de Canet i l'abadia
de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent.
A causa del pes important del sector turístic, el teixit d'infrastructures
comercials i de serveis és molt desenvolupat. La densitat de comerços
és de les més altes, encara que una bona part (el 22%) correspongui
a activitats de temporada, d'estiu o d'hivern. De les 15.000 empreses que
compta el sector terciari a Catalunya Nord, més de la meitat són
societats comercials (el 25% de les quals es concentren a Perpinyà)
i un terç són empreses de serveis. Pel que fa al comerç
de detall, hi ha 7 hipermercats a Catalunya Nord, 46 supermercats i 67 grans
magatzems. Els serveis que més han desenvolupat la presència
de turistes són els hotels, els restaurants, les immobiliàries,
els lleures i les agències de viatge. La gran quantitat d'establiments
financers (més de 20, 4 dels quals espanyols i 2 sud-catalans) correspon
a les necessitats del sector turístic però igualment a una
agricultura especialitzada i amb un alt grau de comercialització.
Un dels àmbits més dinàmics és el de transports:
genera més de 370 empreses per a les mercaderies i unes 60 per als
viatgers. La presència de la frontera estatal implica, almenys fins
al desembre de 1992, operacions de trànsit i de controls de duanes.
Entre els serveis particularment coherents i eficaços, cal destacar
el dels transports escolars, organitzat per l'UDSIST, i llençat ja
el 1949, amb la participació dels pares d'alumnes, col·lectivitats
territorials i Consell General. Finalment, Perpinyà, la capital rossellonesa,
mostra la voluntat de desenvolupar el seu paper de vila de congressos: el
1989 se'n van realitzar 68, que corresponien a un volum de negocis de 45
milions de francs. Amb el palau de les exposicions, Perpinyà té
la sala sense pilars més gran d'Europa.
Pel que fa al comerç exterior, Catalunya Nord té diferents
plataformes de tractament i distribució. El mercat i la zona Sant
Carles a Perpinyà, amb 430 hectàrees i 400 empreses. Es dedica
a emmagatzematge, transport, distribució i triatge de mercaderies.
Sant Carles és el segon mercat de fruites i llegums de l'estat després
del de Rungis, a la regió parisenca. Tracta 1 milió de tones
de mercaderies i 110.000 camions, i té un enllaç ferroviari
a gran velocitat per als productes frescos i primerencs. Sant Carles és
el primer centre europeu d'importació i exportació de productes
primerencs. Unes 700.000 tones procedeixen de l'Estat espanyol i també
del Marroc, la Mediterrània, l'Àfrica central, l'Amèrica
del Sud,
i unes 200.000 tones són fornides pel mercat local. El complex ferroviari
i viari enllaça amb la xarxa ferroviària i d'autopistes en
direcció de Barcelona, París, Tolosa i l'Europa de l'Est.
És en aquesta zona on s'han ubicat les indústries agroalimentàries
de transformació i transport, com són Agrofel i Pasqual. La
segona plataforma de Catalunya Nord és l'Autoport del Voló,
que és centre de transbordament de mercaderies rail/carretera, de
«desduanament» i dipòsit. Situat a sobre mateix de l'autopista,
té una extensió de 70 ha i un trànsit anual d'uns 140.000
camions. La voluntat dels responsables, de cara al mercat únic del
1993 que comportarà la desaparició de les operacions de duana,
és de reeixir la reconversió del Voló en «distriport»
de mercaderies a tot Europa. La perspectiva europea i la concurrència
de la zona de Sant Carles de Perpinyà auguren un esdevenidor incert.
Les xifres del tràfic transfronterer global són, pel 1989,
d'uns 532.940 camions importats i 520.218 exportats. Els passos principals
a la frontera són el Pertús i el Pas de la Casa, a Andorra,
que representen el 80% del trànsit de vehicles i el 75% del de viatgers.
Cal notar que mentre la Tor de Querol veu augmentar el tràfic, Cervera
experimenta una davallada. Finalment, dos centres més consten en
les comunicacions de Catalunya Nord: l'aeroport de la Llavanera-Perpinyà/Ribesaltes
i el petit port de Portvendres. L'aeroport es classifica en el catorzè
lloc en el rànquing de l'estat, amb 535.000 passatgers el 1989. Té
cinc vols diaris amb París, un vol amb Montpeller, i, pel que fa
a vols setmanals: un amb Londres, dos amb Lilla, durant sis mesos, dos amb
Estrasburg, i un amb Nantes, durant quatre mesos l'any. Portvendres, pel
que fa a les comunicacions marítimes, es troba gairebé impossibilitat
en el seu desenvolupament i, fins i tot, en el manteniment de les seves
activitats, a causa d'unes comunicacions per carretera extremament dificultoses
per sortir de la costa rocosa. Pot acollir vaixells fins a 15.000 tones,
té 12.000 metres quadrats d'hangars, la meitat dels quals amb possibilitat
de refrigeració, però produeix només 3.500 tones de
peixos l'any. Tots els altres ports de la costa de Catalunya Nord són
dedicats a l'esplai: Port Barcarès, 344 anelles d'ancoratge; Canet,
1.000; Sant Cebrià, 2.243; Argelers, 625 en previsió, ja que
el port nou s'acaba de construir; Cotlliure, 80; Banyuls de la Marenda,
350, i Portvendres, 220.
Retorn al sumari d'Economia
L'economia accelera el retrobament nord-sud
Amb la fita del Mercat Únic Europeu al primer de gener de 1993, Catalunya
Nord està vivint, els dos darrers decennis del segle, una acceleració
del retrobament amb el Principat de Catalunya, tallat per la força
d'ençà de tants anys. Els lligams a tots els nivells es multipliquen
entre el nord i el sud de la frontera. La convergència d'interessos
de Catalunya Nord (i de les regions del Migdia francès) amb el Principat
de Catalunya s'ha concretat a l'octubre de 1991 amb la signatura a Perpinyà
de la carta de l'Euroregió, configurada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló
i Migdia-Pirineus, el centre administratiu del qual és Perpinyà.
Entre el 1985 i el 1990 van proliferar els agermanaments de tot tipus entre
Catalunya Nord i Catalunya Sud: pobles com Cervera i Portbou que es volen
fondre en una sola unitat administrativa per superar les dificultats econòmiques
derivades de l'esborrament de la frontera, o Llívia i Estavar a la
Cerdanya, que no volen pas més tenir en compte la ratlla imaginària
que divideix l'altiplà cerdà al moment de construir i gestionar
equipaments comuns; també s'agermanen gremis professionals, institucions
com el Consell General i la Diputació de Girona, els consumidors
i els asseguradors, els partits polítics...
El domini econòmic, en particular, reflecteix l'increment de relacions
intercatalanes a banda i banda de la frontera. Compradors del sud visiten,
d'ençà d'uns anys, massivament, les botigues i els hipermercats
de Perpinyà. Ja hem esmentat igualment l'explosió turística
i immobiliària que pateix la Cerdanya, al mateix temps que moltes
empreses de Catalunya Nord han iniciat la seva prospecció i projecció
al mercat barceloní. En els mitjans de comunicació es nota
la demanda de comerciants d'anunciar-se a l'espai comercial veí:
El Punt ha anat més lluny que la simple contractació de publicitat
i ha creat, l'any 1987, una redacció i una edició setmanal
a Catalunya Nord. ¿Compensaran aquestes activitats noves, aquests nous
mercats a banda i banda de la vella frontera d'estat, les dificultats ocasionades
per la desaparició de la frontera, com als pobles de Cervera, el
Pertús i el Voló que estan perdent els beneficis econòmics
de la línia fronterera? En tot cas la tendència a final del
segle xx, és d'un despertar de la catalanitat latent de Catalunya
Nord, submergida per tres segles de repressió francòfona.
La pressió econòmica i la importància cultural i política
de Barcelona provoquen canvis en les mentalitats nord-catalanes: la llengua
del pagès s'està convertint en llengua del comerç i
del poder, i recobra i redescobreix el prestigi perdut. Una nova dinàmica
pot originar el desenvolupament econòmic en un marc euroregional
i europeu molt més favorable als interessos de Catalunya Nord.
Retorn al sumari d'Economia
Orientació bibliogràfica
Becat, Joan: Atlas de Catalunya Nord. Terra Nostra, Prada, 1977.
Bilan économique 1989. Préfecture des Pyrénées-Orientales.
Carte d'identité du département. Conseil Général
des Pyrénées-Orientales, Perpinyà, juliol 1991.
Centre Excursionista de Catalunya. Geografia física dels Països
Catalans. Ketres Editora, Barcelona, 1976.
Gran geografia comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia
Catalana, volums 14 i 15, Barcelona , 1985.
Monographie. Chambre de Comerce et Industrie de Perpignan et dels Pyrénées-Orientales.
Alà Baylac-Ferrer
Professor
Retorn al sumari d'Economia
Retorn al sumari de "Qui som...